dissabte, 2 de juliol del 2011
ENRAMADES ARBÚCIES
Compartim el Lipdub del carrer Segimon Folgaroles.
Enllacem la vella tradició de fer catifes, amb les noves tecnologies: noves formes de fer "veïnatges", a part dels tradicionals sopars de carrers, etc.
Fantàstic!
divendres, 17 de juny del 2011
Repàs de tot un curs breu, però intens
WEB SOCIAL 2.0 PER A BIBLIOTEQUES
Parlem de web social com a aquell conjunt d’eines que fan més fàcil la participació ciutadana des d’Internet. Aquestes eines tenen les característiques que són fàcils d’usar, no requereixen grans coneixements informàtics, per això han estat tan ben acceptades per a l’usuari en general. L’usuari pot participar-hi, auto editar-se, compartir continguts i aportar-ne de nous, per això diem que formen intel•ligència global.
M’ha semblat interessant la creació del bloc a través del blogspot. Nosaltres teníem blocs creats però a partir d’una extranet de la Generalitat, que tot i que estan molt bé i et donen moltes prestacions, no te’n donen tantes com hem vist i aplicat al bloc del curs.
Segurament crearem un bloc que complementi la web d’Arbúcies, que tindrà la finalitat d’alliberar alguns continguts de la web estàtica, i el fet de poder facilitar notícies a partir de les noves entrades; i és que per notícies puntuals, els 420 caràcters del Facebook de la biblioteca, a mi personalment, se’m queden curts.
Una de les eines que aplicarem serà el Flickr, el qual substituirà les pestanyes de “fotos d’activitats” de la web estàtica, o bé podria substituir les fotos de la presentació de la biblioteca, mitjançant un “passeig fotogràfic”. Aquesta interfície m’ha semblat molt bé, de fet ja coneixia una mica el Picassa, on comparteixo les fotos del col•legi de la meva filla. Per tant són eines, que s’estan estenent moltíssim. És un toc de qualitat el fet que hi pengin fotos els fotògrafs professionals, a qui pots anar seguint, i els “commons”, que són lliures i et permeten agafar fotografies i fer-ne un ús, per a editar-les, etc.
És important aquí parlar de geolocalització. El Flickr ens ha permès geolocalitzar algunes fotos, però d’altres eines, per exemple, et permeten descriure una ruta nova que facis en mountain bike, o fer una foto amb el mòbil davant de la Torre Eiffel, i descarregar-te al mateix aparell, informació sobre aquell monument. Per tant les possibilitats són immenses, aviat ja no necessitarem guies de viatge impreses!. Amb el Google maps, que ja coneixia, vaig poder veure la urbanització d’un poble del Vietnam on estava vivint un parent per feina... una meravella.
RSS: crec que amb la sindicació de continguts hem arribat a la veritable DSI (Difusió Selectiva de la Informació) de la qual ens parlaven tant a la facultat. Podem sindicar els continguts que a nosaltres, com a usuari ens interessa, o crear nous RSS, de continguts específics, que la gent pugui seguir o agregar-se. Als apunts surt l’exemple de la biblioteca de Muskiz, en la qual et pots agregar les últimes novetats per adults arribades al centre, o les infantils.
A la biblioteca ja utilitzàvem el Google reader, per buscar les notícies locals, amb la cerca filtrada “Arbúcies” a diversos mitjans d’informació i al Hubbs, cercador de notícies en català; per això potser no en parlaré gaire.
La “descoberta” ha estat Netvibes: per exemple, poder annexar-hi, el programa de ràdio de RAC1 que m’agrada escoltar, el bloc de l’Hora del lector, o d’alguns amics meus, o les últimes notícies del 3/24. Tot sense sortir del meu escriptori i amb una sola ullada veig tota l’actualitat que vull seguir.
Problema: a vegades alguns RSS et donen només l’opció d’agregar-se a eines de Google, per exemple mitjans que per defecte s’agreguen al Google reader, o calendaris, que si els vols incrustar al Netvibes, per defecte se te'n van a l’Igoogle. Suposo que el pes de Google és molt gran. Per això cal decidir què tenir: si un Netvibes o un Igoogle, si no acabes amb comptes oberts per tot arreu i informació escampada... del que es tracta, potser, és actuar amb racionalització i certa planificació.
M’ho deixava: la principal característica del Netvibes és que arreu per allà on et cal navegar cada dia, ho pots tenir en un sol escriptori, fins i tot la planificació personal, agenda tasques diàries ... i accessible des de qualsevol terminal a través d’Internet. També t’ofereix 1 GB gratis per guardar-hi documents que prevegis que necessitaràs fora de la teva terminal de treball habitual.
Un fet important que explica l’ex-alumne d’aquest curs Martí Poy Prades, al seu bloc bibliomartíblogspot.com, és la possibilitat d’utilitzar l’Igoogle o el Netvibes com a escriptori d’inici d’algunes organitzacions, i dins d’un domini determinat, et permet usar-los com a extranet: veure la gent que hi està connectada, els documents compartits, també les eines (widgets), calendaris, fotos, llocs web, etc.
Librarything també m’ha agradat molt. Al meu bloc dic en broma que substituirà la meva llibreta verda “alfabètica” de lectures. Bromes a part, hi veig moltes possibilitats per a integrar-lo al bloc que farem de la biblioteca d’Arbúcies: des de destacar novetats infantils -- les d’adults ja les tenim a la web estàtica --, seccions concretes, tenim un centre d’interès sobre la “Recuperació de la memòria històrica”, o elaborar mini-guies temàtiques.
Un dels problemes que he detectat al Librarything, són les edicions de llibres en català: costen de trobar i caldria entrar-les manualment. A Arbúcies la lectura és bàsicament en català. I llàstima que les mesures siguin en “inches”. Pots trobar-hi fitxes de llibres molt complertes, de gent que s’ho ha pres molt seriosament, i d’altres de més sumàries, que pots completar.
És interessant, però el fet de poder compartir lectures i “biblioteques” personals amb altra gent. El mateix programa et suggereix gent que té els mateixos gustos que tu, per tant, el que passa amb totes les eines 2.0, és fàcil trobar-hi gent amb inquietuds similars.
Només per fer-ne esment, Delicious també l’he trobat interessant, per accedir en línia a les teves webs, poder-les agrupar, etiquetar i enriquir-te incorporant les webs per on naveguen els teus companys de feina, etc... sempre més llestos que tu!. Ara seriosament, incorpores coneixement al propi i comparteixes el teu: intel•ligència global.
Pel nou bloc de la biblioteca, ens permetrà des d’oferir enllaços a catàlegs, fins a suggerir webs i blocs interessants, filtrats amb etiquetes, o webs infantils. El ventall és ampli.
Youtube: ja el coneixia, tot i que per feina no l’utilitzo professionalment de moment, si no és el cas d’algun vídeo ja fet i que vulgui compartir. Ens falten eines com ara una càmera, pels vídeos i un micròfon per l’Audacity. Activitat que no he pogut fer. Podríem parlar aquí dels drets d’autor, i encetaríem un altre tema a plantejar.
El Rollyo, motor de cerca personalitzat, tampoc el coneixia. La meva cerca era per trobar “documents editats i on els venen”. Per tant la cerca incloïa les bases de dades del MCU (ISBN), i les botigues Fnac, Abacus i Llibres.cat. Prèviament, havia provat una cerca en “llibreries de vell” per a llibres decatalogats, que vaig canviar perquè no aconseguia molts resultats.
I el mateix de sempre: compartir amb companys de professió les seves cerques interessants, i que vegin les meves, o d’altres específiques que se’ns acudeixin per aplicar al nou bloc de la biblioteca, com ara eines de referència, cerques sobre cinema etc. Existeix el cercador personalitzable de Google, que el tinc pendent de provar, i veure com funciona.
Una de les conclusions que he extret d’aquest treball és que, com a documentalistes, primer intentàvem aconseguir informació, després filtrar-la pels professionals que requerien els nostres serveis, i ara ja gestionar-la i editar-la de nou, perquè trobin el que busquen més fàcilment i ja fet. Ara, doncs, ens cal processar continguts, o almenys això explicava una companya de curs que treballa a Hewlett Packard, i que per tant, fa més de documentalista que jo.
Hem de tendir a “eliminar soroll”, ja que Internet és una gran xarxa on s’hi troba coses molt interessants o molt poc. També és important aconseguir resultats, per exemple, en les primeres posicions d’un motor de cerca, ja que la gent moltes vegades no busca més enllà: cal tenir present també alhora d’elaborar webs i blocs, que no s’hagin de fer massa “clicks” per arribar a una informació, perquè el públic ho deixa córrer i busca una altra cosa. Per tant, un motor de cerca personalitzable és una bona eina!
Facebook: (qui diu Facebook, diu Tuenti, o Twitter...) tots ja coneixíem aquesta xarxa social, i ens hi comuniquem amb amics i parents que tenim “escampats” pel món. Compartim fotos, comentaris, enllaços, vídeos. Cadascun de nosaltres és un petit mitjà d’informació i de comunicació. La reflexió seria en què l’utilitzem, en cas de ser entitat i/o empresa, com a mitjà per a publicitar-nos, donar a conèixer les nostres activitats, etc.
Darrerament, en aquestes últimes eleccions, hem vist com s’hi apuntaven polítics, com es difonia la informació abans que els mateixos mitjans professionals, per exemple la “mort de Ben Laden”, o com la gent feia concentracions massives convocades a través de les xarxes socials. Ara podem opinar en programes de ràdio i televisió, per tant, gràcies a aquestes xarxes arreu hi ha molta interactivitat, també a les biblioteques.
A Arbúcies, per exemple, vam fer un Club de lectura a través de Facebook. Plovia tant, que va ser impossible fer aquella sessió. La gent, els dies següents opinava sobre el llibre a través del Fbk. (...) i fou com una mena de joc en què es rebatien opinions i puntuacions. Sobretot a gent més gran del Club, que no participa habitualment de les xarxes, els va fer molta gràcia aquesta manera de funcionar!
Les tecnologies 2.0 posen al descobert molts aspectes fins ara no plantejats. Un és la privacitat: en principi jo trio el que vull fer públic i el que no, el que passa és que el concepte de privacitat varia d’una persona a l’altra. A aquest món hi afegim els adolescents, i amb aquests el nou moviment anomenat “sexting”; o sigui fer-se fotos “sexis” i penjar-les a la xarxa, com a fotos de perfil de Facebook, vídeo a Youtube o missatges a mòbils. Imatges que per ells no tenen importància, els poden crear un greu perjudici; per tant, cal educar-nos tots plegats en aquesta nova cultura tecnològica, com a pares i com a fills, com a societat en general per no estendre’m més.
Reprenent el fil, un altra cosa que m’ha quedat clara, és que la web estàtica, amb continguts més o menys fixes, està caient més en desús. De fet les estadístiques de la web de la pròpia biblioteca d’Arbúcies ho demostra: cada vegada hi tenim menys visites, mentre que en d’altres plataformes comunicatives com ara el Facebook, cada vegada hi tenim més amics. Aquesta eina és més dinàmica i participativa, la gent hi pot opinar, i d’aquí els anem redirigint a continguts de la web estàtica quan cal.
Penso que hem de tenir present, però, totes les eines de difusió mitjançant les quals arribem al públic: s’han d’interrelacionar, i han de funcionar totes cap al mateix objectiu, tot i que amb el pas del temps, anem veient com les eines canvien les seves competències a Internet. Allò que volíem d’una web fa uns anys, ja no és el mateix que volem ara que tenim Facebook , Twitter, etc, o un bloc. Cada eina amb les seves funcions, però totes cap al mateix objectiu: fer arribar la biblioteca i els seus serveis a usuaris que ja no cal que vinguin a visitar-nos “in situ”.
Sílvia Fontbona Soms
Juny de 2011
Parlem de web social com a aquell conjunt d’eines que fan més fàcil la participació ciutadana des d’Internet. Aquestes eines tenen les característiques que són fàcils d’usar, no requereixen grans coneixements informàtics, per això han estat tan ben acceptades per a l’usuari en general. L’usuari pot participar-hi, auto editar-se, compartir continguts i aportar-ne de nous, per això diem que formen intel•ligència global.
M’ha semblat interessant la creació del bloc a través del blogspot. Nosaltres teníem blocs creats però a partir d’una extranet de la Generalitat, que tot i que estan molt bé i et donen moltes prestacions, no te’n donen tantes com hem vist i aplicat al bloc del curs.
Segurament crearem un bloc que complementi la web d’Arbúcies, que tindrà la finalitat d’alliberar alguns continguts de la web estàtica, i el fet de poder facilitar notícies a partir de les noves entrades; i és que per notícies puntuals, els 420 caràcters del Facebook de la biblioteca, a mi personalment, se’m queden curts.
Una de les eines que aplicarem serà el Flickr, el qual substituirà les pestanyes de “fotos d’activitats” de la web estàtica, o bé podria substituir les fotos de la presentació de la biblioteca, mitjançant un “passeig fotogràfic”. Aquesta interfície m’ha semblat molt bé, de fet ja coneixia una mica el Picassa, on comparteixo les fotos del col•legi de la meva filla. Per tant són eines, que s’estan estenent moltíssim. És un toc de qualitat el fet que hi pengin fotos els fotògrafs professionals, a qui pots anar seguint, i els “commons”, que són lliures i et permeten agafar fotografies i fer-ne un ús, per a editar-les, etc.
És important aquí parlar de geolocalització. El Flickr ens ha permès geolocalitzar algunes fotos, però d’altres eines, per exemple, et permeten descriure una ruta nova que facis en mountain bike, o fer una foto amb el mòbil davant de la Torre Eiffel, i descarregar-te al mateix aparell, informació sobre aquell monument. Per tant les possibilitats són immenses, aviat ja no necessitarem guies de viatge impreses!. Amb el Google maps, que ja coneixia, vaig poder veure la urbanització d’un poble del Vietnam on estava vivint un parent per feina... una meravella.
RSS: crec que amb la sindicació de continguts hem arribat a la veritable DSI (Difusió Selectiva de la Informació) de la qual ens parlaven tant a la facultat. Podem sindicar els continguts que a nosaltres, com a usuari ens interessa, o crear nous RSS, de continguts específics, que la gent pugui seguir o agregar-se. Als apunts surt l’exemple de la biblioteca de Muskiz, en la qual et pots agregar les últimes novetats per adults arribades al centre, o les infantils.
A la biblioteca ja utilitzàvem el Google reader, per buscar les notícies locals, amb la cerca filtrada “Arbúcies” a diversos mitjans d’informació i al Hubbs, cercador de notícies en català; per això potser no en parlaré gaire.
La “descoberta” ha estat Netvibes: per exemple, poder annexar-hi, el programa de ràdio de RAC1 que m’agrada escoltar, el bloc de l’Hora del lector, o d’alguns amics meus, o les últimes notícies del 3/24. Tot sense sortir del meu escriptori i amb una sola ullada veig tota l’actualitat que vull seguir.
Problema: a vegades alguns RSS et donen només l’opció d’agregar-se a eines de Google, per exemple mitjans que per defecte s’agreguen al Google reader, o calendaris, que si els vols incrustar al Netvibes, per defecte se te'n van a l’Igoogle. Suposo que el pes de Google és molt gran. Per això cal decidir què tenir: si un Netvibes o un Igoogle, si no acabes amb comptes oberts per tot arreu i informació escampada... del que es tracta, potser, és actuar amb racionalització i certa planificació.
M’ho deixava: la principal característica del Netvibes és que arreu per allà on et cal navegar cada dia, ho pots tenir en un sol escriptori, fins i tot la planificació personal, agenda tasques diàries ... i accessible des de qualsevol terminal a través d’Internet. També t’ofereix 1 GB gratis per guardar-hi documents que prevegis que necessitaràs fora de la teva terminal de treball habitual.
Un fet important que explica l’ex-alumne d’aquest curs Martí Poy Prades, al seu bloc bibliomartíblogspot.com, és la possibilitat d’utilitzar l’Igoogle o el Netvibes com a escriptori d’inici d’algunes organitzacions, i dins d’un domini determinat, et permet usar-los com a extranet: veure la gent que hi està connectada, els documents compartits, també les eines (widgets), calendaris, fotos, llocs web, etc.
Librarything també m’ha agradat molt. Al meu bloc dic en broma que substituirà la meva llibreta verda “alfabètica” de lectures. Bromes a part, hi veig moltes possibilitats per a integrar-lo al bloc que farem de la biblioteca d’Arbúcies: des de destacar novetats infantils -- les d’adults ja les tenim a la web estàtica --, seccions concretes, tenim un centre d’interès sobre la “Recuperació de la memòria històrica”, o elaborar mini-guies temàtiques.
Un dels problemes que he detectat al Librarything, són les edicions de llibres en català: costen de trobar i caldria entrar-les manualment. A Arbúcies la lectura és bàsicament en català. I llàstima que les mesures siguin en “inches”. Pots trobar-hi fitxes de llibres molt complertes, de gent que s’ho ha pres molt seriosament, i d’altres de més sumàries, que pots completar.
És interessant, però el fet de poder compartir lectures i “biblioteques” personals amb altra gent. El mateix programa et suggereix gent que té els mateixos gustos que tu, per tant, el que passa amb totes les eines 2.0, és fàcil trobar-hi gent amb inquietuds similars.
Només per fer-ne esment, Delicious també l’he trobat interessant, per accedir en línia a les teves webs, poder-les agrupar, etiquetar i enriquir-te incorporant les webs per on naveguen els teus companys de feina, etc... sempre més llestos que tu!. Ara seriosament, incorpores coneixement al propi i comparteixes el teu: intel•ligència global.
Pel nou bloc de la biblioteca, ens permetrà des d’oferir enllaços a catàlegs, fins a suggerir webs i blocs interessants, filtrats amb etiquetes, o webs infantils. El ventall és ampli.
Youtube: ja el coneixia, tot i que per feina no l’utilitzo professionalment de moment, si no és el cas d’algun vídeo ja fet i que vulgui compartir. Ens falten eines com ara una càmera, pels vídeos i un micròfon per l’Audacity. Activitat que no he pogut fer. Podríem parlar aquí dels drets d’autor, i encetaríem un altre tema a plantejar.
El Rollyo, motor de cerca personalitzat, tampoc el coneixia. La meva cerca era per trobar “documents editats i on els venen”. Per tant la cerca incloïa les bases de dades del MCU (ISBN), i les botigues Fnac, Abacus i Llibres.cat. Prèviament, havia provat una cerca en “llibreries de vell” per a llibres decatalogats, que vaig canviar perquè no aconseguia molts resultats.
I el mateix de sempre: compartir amb companys de professió les seves cerques interessants, i que vegin les meves, o d’altres específiques que se’ns acudeixin per aplicar al nou bloc de la biblioteca, com ara eines de referència, cerques sobre cinema etc. Existeix el cercador personalitzable de Google, que el tinc pendent de provar, i veure com funciona.
Una de les conclusions que he extret d’aquest treball és que, com a documentalistes, primer intentàvem aconseguir informació, després filtrar-la pels professionals que requerien els nostres serveis, i ara ja gestionar-la i editar-la de nou, perquè trobin el que busquen més fàcilment i ja fet. Ara, doncs, ens cal processar continguts, o almenys això explicava una companya de curs que treballa a Hewlett Packard, i que per tant, fa més de documentalista que jo.
Hem de tendir a “eliminar soroll”, ja que Internet és una gran xarxa on s’hi troba coses molt interessants o molt poc. També és important aconseguir resultats, per exemple, en les primeres posicions d’un motor de cerca, ja que la gent moltes vegades no busca més enllà: cal tenir present també alhora d’elaborar webs i blocs, que no s’hagin de fer massa “clicks” per arribar a una informació, perquè el públic ho deixa córrer i busca una altra cosa. Per tant, un motor de cerca personalitzable és una bona eina!
Facebook: (qui diu Facebook, diu Tuenti, o Twitter...) tots ja coneixíem aquesta xarxa social, i ens hi comuniquem amb amics i parents que tenim “escampats” pel món. Compartim fotos, comentaris, enllaços, vídeos. Cadascun de nosaltres és un petit mitjà d’informació i de comunicació. La reflexió seria en què l’utilitzem, en cas de ser entitat i/o empresa, com a mitjà per a publicitar-nos, donar a conèixer les nostres activitats, etc.
Darrerament, en aquestes últimes eleccions, hem vist com s’hi apuntaven polítics, com es difonia la informació abans que els mateixos mitjans professionals, per exemple la “mort de Ben Laden”, o com la gent feia concentracions massives convocades a través de les xarxes socials. Ara podem opinar en programes de ràdio i televisió, per tant, gràcies a aquestes xarxes arreu hi ha molta interactivitat, també a les biblioteques.
A Arbúcies, per exemple, vam fer un Club de lectura a través de Facebook. Plovia tant, que va ser impossible fer aquella sessió. La gent, els dies següents opinava sobre el llibre a través del Fbk. (...) i fou com una mena de joc en què es rebatien opinions i puntuacions. Sobretot a gent més gran del Club, que no participa habitualment de les xarxes, els va fer molta gràcia aquesta manera de funcionar!
Les tecnologies 2.0 posen al descobert molts aspectes fins ara no plantejats. Un és la privacitat: en principi jo trio el que vull fer públic i el que no, el que passa és que el concepte de privacitat varia d’una persona a l’altra. A aquest món hi afegim els adolescents, i amb aquests el nou moviment anomenat “sexting”; o sigui fer-se fotos “sexis” i penjar-les a la xarxa, com a fotos de perfil de Facebook, vídeo a Youtube o missatges a mòbils. Imatges que per ells no tenen importància, els poden crear un greu perjudici; per tant, cal educar-nos tots plegats en aquesta nova cultura tecnològica, com a pares i com a fills, com a societat en general per no estendre’m més.
Reprenent el fil, un altra cosa que m’ha quedat clara, és que la web estàtica, amb continguts més o menys fixes, està caient més en desús. De fet les estadístiques de la web de la pròpia biblioteca d’Arbúcies ho demostra: cada vegada hi tenim menys visites, mentre que en d’altres plataformes comunicatives com ara el Facebook, cada vegada hi tenim més amics. Aquesta eina és més dinàmica i participativa, la gent hi pot opinar, i d’aquí els anem redirigint a continguts de la web estàtica quan cal.
Penso que hem de tenir present, però, totes les eines de difusió mitjançant les quals arribem al públic: s’han d’interrelacionar, i han de funcionar totes cap al mateix objectiu, tot i que amb el pas del temps, anem veient com les eines canvien les seves competències a Internet. Allò que volíem d’una web fa uns anys, ja no és el mateix que volem ara que tenim Facebook , Twitter, etc, o un bloc. Cada eina amb les seves funcions, però totes cap al mateix objectiu: fer arribar la biblioteca i els seus serveis a usuaris que ja no cal que vinguin a visitar-nos “in situ”.
Sílvia Fontbona Soms
Juny de 2011
dimecres, 15 de juny del 2011
Acabem el curs
Aquest curs ha estat intens, i penso que m'ha donat molts fruits.
Com totes les coses, bones i dolentes, això també s'acaba.
Totes les eines que hem treballat les trobo interessantíssimes. Demà penjaré el document final amb les meves conclusions, mentre medito uns dies si continuo o no amb aquest bloc.
Ha estat un plaer compartir aquest curs amb vosaltres, i amb altra gent, que feia més de 20 anys que no veia, i la qual m'he trobat virtualment al Campus del Cobdc, m'ha fet molta il·lusió.
Per qui hagi decidit esborrar totalment el seu rastre de les xarxes, conservar l'anonimat virtual absolut, ésser un ermità amb vocació cibernètica oculta ... sapigueu que hi ha eines, a Internet que t'ho proporcionen. No saps com donar de baixa els teus perfils? busqueu alguna cosa semblant a "suicide machine" i us esfumareu del món. M'ho ha explicat l'Avorrida. Ja sabeu, els qui la seguiu (no sé si queda molta gent de la meva edat, tot sigui dit) que els seus trucs NO funcionen!
Fins ben aviat!!
Sílvia
Com totes les coses, bones i dolentes, això també s'acaba.
Totes les eines que hem treballat les trobo interessantíssimes. Demà penjaré el document final amb les meves conclusions, mentre medito uns dies si continuo o no amb aquest bloc.
Ha estat un plaer compartir aquest curs amb vosaltres, i amb altra gent, que feia més de 20 anys que no veia, i la qual m'he trobat virtualment al Campus del Cobdc, m'ha fet molta il·lusió.
Per qui hagi decidit esborrar totalment el seu rastre de les xarxes, conservar l'anonimat virtual absolut, ésser un ermità amb vocació cibernètica oculta ... sapigueu que hi ha eines, a Internet que t'ho proporcionen. No saps com donar de baixa els teus perfils? busqueu alguna cosa semblant a "suicide machine" i us esfumareu del món. M'ho ha explicat l'Avorrida. Ja sabeu, els qui la seguiu (no sé si queda molta gent de la meva edat, tot sigui dit) que els seus trucs NO funcionen!
Fins ben aviat!!
Sílvia
divendres, 3 de juny del 2011
Librarything i les petites manies dels lectors, llibreters i bibliotecaris
Librarything m'ha agradat molt, comencem per aquí; però ara us revelaré un dels meus múltiples secrets:
Què guardaria realment de la meva vida? fa temps que ho tinc decidit. Una de les coses serien els meus àlbums de fotografies, en paper, en cola, en fulles magnètiques, els Hoffman i ara la possibilitat és el Flickr/Picassa, que esperem que no tanqui i s'emporti amb la fallida tants records (tranquils, que no en tenim indicis). Per tant una cosa valuosa per mi, que ja queda substituïda virtualment!.
Segona cosa que més m'estimava, i que substitueixo virtualment: els llibres de la meva biblioteca personal, i les lectures fetes.
L'any 2000 vaig comprar una llibreta que havia de ser especial -- i ja faig com la Gemma Lienas i els seus diaris--. Ja que encetàvem segle, la vaig triar verda (esperança, i no és broma!), amb tapes de cartró dur i un dibuix preciós de fons que feia aigües (...) Hi vaig posar de títol "Lectures 2000 -- ". Tenia subdivisions alfabètiques, per tant, hi anotaria tots els llibres que anés llegint, ordenats per autor i la data de lectura.
Que rareta que sóc!, però la meva parella va preferir això a què etiquetés els llibres de casa (...) havia vist a la meva antiga casa que ho havia fet ... però tranquil·litat que era un treball de l'EUBD.
Bé, un dia, quan la meva filla fos gran li passaria en "herència" les meves recomanacions literàries; vaja, com si fos l'Anne Fadiman Ex-libris: confessions d'una lectora ;))
Resulta que ara Librarything és millor!! Hi ha portades, interacció, crítiques, grups, valoracions d'altres lectors... vaja el paradís dels bibliòfils!
Per què no les coneixia jo aquestes eines?? S'ha de difondre. Això si, esperem que l'empresa no se'n vagi a pastar fang!
Conclusió: com en tota biblioteca, ara a casa meva hauré de dir: "fons retrospectiu al 2011, a la llibreta verda, pendent d'informatitzar!. A partir del 2011, al meu compte a Librarything, informatitzat, públic si vull, i compartit, també si vull...
Defecte: no es troben massa llibres en català, ni d'autors catalans , ni traduccions.
Anècdota: vaig buscar "Jumpha Lahiri. Intèrpret d'emocions", autor que us recomano, i resulta que a la cerca de la Library of Congress no hi surten els seus llibres en català. El pitjor és que ell/ella -- segons si ho busqueu a la wiquipedia /viquipèdia canvia de sexe, una altra anècdota de la qual en parlarem un altre dia -- va treballar-hi com a bibliotecari/a quan va emigrar de l'Índia cap als EUA.
P.S. No tot el que escric sobre mi ha de ser veritat, hi ha molta vida literària, que si no es fa moolt avorrida!. Això de l'àngel Lahiri (sense sexe) ho soluciono ara al Google de tota la vida!
Què guardaria realment de la meva vida? fa temps que ho tinc decidit. Una de les coses serien els meus àlbums de fotografies, en paper, en cola, en fulles magnètiques, els Hoffman i ara la possibilitat és el Flickr/Picassa, que esperem que no tanqui i s'emporti amb la fallida tants records (tranquils, que no en tenim indicis). Per tant una cosa valuosa per mi, que ja queda substituïda virtualment!.
Segona cosa que més m'estimava, i que substitueixo virtualment: els llibres de la meva biblioteca personal, i les lectures fetes.
L'any 2000 vaig comprar una llibreta que havia de ser especial -- i ja faig com la Gemma Lienas i els seus diaris--. Ja que encetàvem segle, la vaig triar verda (esperança, i no és broma!), amb tapes de cartró dur i un dibuix preciós de fons que feia aigües (...) Hi vaig posar de títol "Lectures 2000 -- ". Tenia subdivisions alfabètiques, per tant, hi anotaria tots els llibres que anés llegint, ordenats per autor i la data de lectura.
Que rareta que sóc!, però la meva parella va preferir això a què etiquetés els llibres de casa (...) havia vist a la meva antiga casa que ho havia fet ... però tranquil·litat que era un treball de l'EUBD.
Bé, un dia, quan la meva filla fos gran li passaria en "herència" les meves recomanacions literàries; vaja, com si fos l'Anne Fadiman Ex-libris: confessions d'una lectora ;))
Resulta que ara Librarything és millor!! Hi ha portades, interacció, crítiques, grups, valoracions d'altres lectors... vaja el paradís dels bibliòfils!
Per què no les coneixia jo aquestes eines?? S'ha de difondre. Això si, esperem que l'empresa no se'n vagi a pastar fang!
Conclusió: com en tota biblioteca, ara a casa meva hauré de dir: "fons retrospectiu al 2011, a la llibreta verda, pendent d'informatitzar!. A partir del 2011, al meu compte a Librarything, informatitzat, públic si vull, i compartit, també si vull...
Defecte: no es troben massa llibres en català, ni d'autors catalans , ni traduccions.
Anècdota: vaig buscar "Jumpha Lahiri. Intèrpret d'emocions", autor que us recomano, i resulta que a la cerca de la Library of Congress no hi surten els seus llibres en català. El pitjor és que ell/ella -- segons si ho busqueu a la wiquipedia /viquipèdia canvia de sexe, una altra anècdota de la qual en parlarem un altre dia -- va treballar-hi com a bibliotecari/a quan va emigrar de l'Índia cap als EUA.
P.S. No tot el que escric sobre mi ha de ser veritat, hi ha molta vida literària, que si no es fa moolt avorrida!. Això de l'àngel Lahiri (sense sexe) ho soluciono ara al Google de tota la vida!
dissabte, 28 de maig del 2011
Netvibes
Netvibes:
És pràctic tenir tot el que utilitzes cada dia en una mateixa pàgina. També et dóna la utilitat de guardar documents en una carpeta virtual, amb capacitat d'1GB lliure gratis crec, la qual cosa fa que et puguis connectar des de qualsevol terminal i continuar treballant amb les teves aplicacions.
Ja l'uso en la feina diària, perquè puc tenir una visió general, i al mateix temps, de tot el que segueixo: si el meu bloc s'ha actualitzat, si els meus amics han actualitzat el seu bloc, si hi ha hagut noves notícies d'Arbúcies al Punt Diari -- encara que em funciona més bé per això el Google reader, el tinc més ben configurat, amb més fonts d'informació (que bé que es deu poder incrustar al Netvibes); les meves adreces de Delicious, actualitzacions de fotografies al Flick, etc.
I en l'escriptori privat hi hagués afegit els meus mails, etc. Una bona eina!
Podria consultar configuracions públiques de la resta de gent del curs, i podria ser que algun giny m'interessés, en aquest cas, com sempre, me'l podria annexar al meu.
Les NTIC 2.0 a vegades em semblen una ONG del coneixement: gobals, compartibles, sense fronteres, amb cooperació de tots, molts gratuïts ... em pensava que ja només quedaven les biblioteques públiques amb aquest esperit!;))
En dubte sempre: la privacitat. Suposo que quan acabi el curs triaré exactament què ha de ser públic, i què ha de ser privat.
Hi ha alguns ginys de format enorme, com la calculadora... i d'altres, com el google calendar, que déu n'hi do per incrustar-lo! molt punyetero!. El fet és que també pots afegir-te ginys per a la reserva de vols, llistes de tasques, cinema, música... les possibilitats són il·limitades tant per usar-lo per feina, com per oci. Bé, si, limitat per l'espai de l'escriptori en si, perquè tendeixes a voler-ho incrustar tot i cal una certa racionalització d'allò que utilitzaràs i no.
Però m'ha agradat!
També ha estat per mi l'activitat més complexa, suposo perquè integrava totes les anteriors.
Ens trobem al fòrum!
Sílvia
És pràctic tenir tot el que utilitzes cada dia en una mateixa pàgina. També et dóna la utilitat de guardar documents en una carpeta virtual, amb capacitat d'1GB lliure gratis crec, la qual cosa fa que et puguis connectar des de qualsevol terminal i continuar treballant amb les teves aplicacions.
Ja l'uso en la feina diària, perquè puc tenir una visió general, i al mateix temps, de tot el que segueixo: si el meu bloc s'ha actualitzat, si els meus amics han actualitzat el seu bloc, si hi ha hagut noves notícies d'Arbúcies al Punt Diari -- encara que em funciona més bé per això el Google reader, el tinc més ben configurat, amb més fonts d'informació (que bé que es deu poder incrustar al Netvibes); les meves adreces de Delicious, actualitzacions de fotografies al Flick, etc.
I en l'escriptori privat hi hagués afegit els meus mails, etc. Una bona eina!
Podria consultar configuracions públiques de la resta de gent del curs, i podria ser que algun giny m'interessés, en aquest cas, com sempre, me'l podria annexar al meu.
Les NTIC 2.0 a vegades em semblen una ONG del coneixement: gobals, compartibles, sense fronteres, amb cooperació de tots, molts gratuïts ... em pensava que ja només quedaven les biblioteques públiques amb aquest esperit!;))
En dubte sempre: la privacitat. Suposo que quan acabi el curs triaré exactament què ha de ser públic, i què ha de ser privat.
Hi ha alguns ginys de format enorme, com la calculadora... i d'altres, com el google calendar, que déu n'hi do per incrustar-lo! molt punyetero!. El fet és que també pots afegir-te ginys per a la reserva de vols, llistes de tasques, cinema, música... les possibilitats són il·limitades tant per usar-lo per feina, com per oci. Bé, si, limitat per l'espai de l'escriptori en si, perquè tendeixes a voler-ho incrustar tot i cal una certa racionalització d'allò que utilitzaràs i no.
Però m'ha agradat!
També ha estat per mi l'activitat més complexa, suposo perquè integrava totes les anteriors.
Ens trobem al fòrum!
Sílvia
dilluns, 23 de maig del 2011
Rollyo, cercador personalitzat
Rollyo:
La meva cerca l'he anomenat DOCUSEARCH, i inclou les bases de dades de Les botigues Abacus, Fnac, Llibres.cat i l'ISBN de MCU. Com a resultat seria obtenir tots els llibres editats a Espanya i botigues on els podem trobar.
Les cerques surten: per exemple he buscat "Aurora boreal", d'Asa Larsson ens troba tots els resultats a les webs indicades... + alguna pel·lícula, que ja no recordava que se n'havia fet una el 2007. Per tant, ja no seria un cercador de llibres sinó de documents!
Suposo que podria instal·lar "usant el mateix gadget" la possibilitat de cercar música, o obres de referència... en tot cas llavors el que em fallaria altra vegada seria el títol del cercador...
En fi, moltes possibilitats per anar provant. Encara no he mirat Rollyos d'altra gent, però ben aviat ho faré... segur que hi ha cerques interessants de la professió o aficions que no cal que pensi jo mateixa, i les puc aprofitar. D'això es tracta, de compartir recursos no?
P.s.Glups! m'he saltat una activitat. Demà la provaré.
Ens trobem al fòrum!
Sílvia
La meva cerca l'he anomenat DOCUSEARCH, i inclou les bases de dades de Les botigues Abacus, Fnac, Llibres.cat i l'ISBN de MCU. Com a resultat seria obtenir tots els llibres editats a Espanya i botigues on els podem trobar.
Les cerques surten: per exemple he buscat "Aurora boreal", d'Asa Larsson ens troba tots els resultats a les webs indicades... + alguna pel·lícula, que ja no recordava que se n'havia fet una el 2007. Per tant, ja no seria un cercador de llibres sinó de documents!
Suposo que podria instal·lar "usant el mateix gadget" la possibilitat de cercar música, o obres de referència... en tot cas llavors el que em fallaria altra vegada seria el títol del cercador...
En fi, moltes possibilitats per anar provant. Encara no he mirat Rollyos d'altra gent, però ben aviat ho faré... segur que hi ha cerques interessants de la professió o aficions que no cal que pensi jo mateixa, i les puc aprofitar. D'això es tracta, de compartir recursos no?
P.s.Glups! m'he saltat una activitat. Demà la provaré.
Ens trobem al fòrum!
Sílvia
dissabte, 21 de maig del 2011
Enramades i catifes de flors
Us convido el pròxim 19 de juny a veure la Festa de les Catifes de Flors d'Arbúcies. És una festa que fa 500 anys que celebrem i que l'any 1999 la Generalitat va declarar Festa Tradicional d'Interès Nacional.
La setmana següent després de les catifes, comencen pròpiament les Enramades: cada dia s'engalana un barri concret: amb flors, banderetes i garlandes, balls, concerts i ninots que ridiculitzen algun personatge públic.
Sense por a equivocar-me, diria que els arbuciencs/ques, ens estimem més aquesta festa que la Festa Major; tot i que durant les Enramades continuem treballant. Les empreses i escoles funcionen, malgrat que els veïns correm dia i nit ... acabem gratament esgotats. Vegeu l'enllaç amb el portal ENRAMADES, si en voleu saber més.
I, per fi, el vídeo:
La setmana següent després de les catifes, comencen pròpiament les Enramades: cada dia s'engalana un barri concret: amb flors, banderetes i garlandes, balls, concerts i ninots que ridiculitzen algun personatge públic.
Sense por a equivocar-me, diria que els arbuciencs/ques, ens estimem més aquesta festa que la Festa Major; tot i que durant les Enramades continuem treballant. Les empreses i escoles funcionen, malgrat que els veïns correm dia i nit ... acabem gratament esgotats. Vegeu l'enllaç amb el portal ENRAMADES, si en voleu saber més.
I, per fi, el vídeo:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)