WEB SOCIAL 2.0 PER A BIBLIOTEQUES
Parlem de web social com a aquell conjunt d’eines que fan més fàcil la participació ciutadana des d’Internet. Aquestes eines tenen les característiques que són fàcils d’usar, no requereixen grans coneixements informàtics, per això han estat tan ben acceptades per a l’usuari en general. L’usuari pot participar-hi, auto editar-se, compartir continguts i aportar-ne de nous, per això diem que formen intel•ligència global.
M’ha semblat interessant la creació del bloc a través del blogspot. Nosaltres teníem blocs creats però a partir d’una extranet de la Generalitat, que tot i que estan molt bé i et donen moltes prestacions, no te’n donen tantes com hem vist i aplicat al bloc del curs.
Segurament crearem un bloc que complementi la web d’Arbúcies, que tindrà la finalitat d’alliberar alguns continguts de la web estàtica, i el fet de poder facilitar notícies a partir de les noves entrades; i és que per notícies puntuals, els 420 caràcters del Facebook de la biblioteca, a mi personalment, se’m queden curts.
Una de les eines que aplicarem serà el Flickr, el qual substituirà les pestanyes de “fotos d’activitats” de la web estàtica, o bé podria substituir les fotos de la presentació de la biblioteca, mitjançant un “passeig fotogràfic”. Aquesta interfície m’ha semblat molt bé, de fet ja coneixia una mica el Picassa, on comparteixo les fotos del col•legi de la meva filla. Per tant són eines, que s’estan estenent moltíssim. És un toc de qualitat el fet que hi pengin fotos els fotògrafs professionals, a qui pots anar seguint, i els “commons”, que són lliures i et permeten agafar fotografies i fer-ne un ús, per a editar-les, etc.
És important aquí parlar de geolocalització. El Flickr ens ha permès geolocalitzar algunes fotos, però d’altres eines, per exemple, et permeten descriure una ruta nova que facis en mountain bike, o fer una foto amb el mòbil davant de la Torre Eiffel, i descarregar-te al mateix aparell, informació sobre aquell monument. Per tant les possibilitats són immenses, aviat ja no necessitarem guies de viatge impreses!. Amb el Google maps, que ja coneixia, vaig poder veure la urbanització d’un poble del Vietnam on estava vivint un parent per feina... una meravella.
RSS: crec que amb la sindicació de continguts hem arribat a la veritable DSI (Difusió Selectiva de la Informació) de la qual ens parlaven tant a la facultat. Podem sindicar els continguts que a nosaltres, com a usuari ens interessa, o crear nous RSS, de continguts específics, que la gent pugui seguir o agregar-se. Als apunts surt l’exemple de la biblioteca de Muskiz, en la qual et pots agregar les últimes novetats per adults arribades al centre, o les infantils.
A la biblioteca ja utilitzàvem el Google reader, per buscar les notícies locals, amb la cerca filtrada “Arbúcies” a diversos mitjans d’informació i al Hubbs, cercador de notícies en català; per això potser no en parlaré gaire.
La “descoberta” ha estat Netvibes: per exemple, poder annexar-hi, el programa de ràdio de RAC1 que m’agrada escoltar, el bloc de l’Hora del lector, o d’alguns amics meus, o les últimes notícies del 3/24. Tot sense sortir del meu escriptori i amb una sola ullada veig tota l’actualitat que vull seguir.
Problema: a vegades alguns RSS et donen només l’opció d’agregar-se a eines de Google, per exemple mitjans que per defecte s’agreguen al Google reader, o calendaris, que si els vols incrustar al Netvibes, per defecte se te'n van a l’Igoogle. Suposo que el pes de Google és molt gran. Per això cal decidir què tenir: si un Netvibes o un Igoogle, si no acabes amb comptes oberts per tot arreu i informació escampada... del que es tracta, potser, és actuar amb racionalització i certa planificació.
M’ho deixava: la principal característica del Netvibes és que arreu per allà on et cal navegar cada dia, ho pots tenir en un sol escriptori, fins i tot la planificació personal, agenda tasques diàries ... i accessible des de qualsevol terminal a través d’Internet. També t’ofereix 1 GB gratis per guardar-hi documents que prevegis que necessitaràs fora de la teva terminal de treball habitual.
Un fet important que explica l’ex-alumne d’aquest curs Martí Poy Prades, al seu bloc bibliomartíblogspot.com, és la possibilitat d’utilitzar l’Igoogle o el Netvibes com a escriptori d’inici d’algunes organitzacions, i dins d’un domini determinat, et permet usar-los com a extranet: veure la gent que hi està connectada, els documents compartits, també les eines (widgets), calendaris, fotos, llocs web, etc.
Librarything també m’ha agradat molt. Al meu bloc dic en broma que substituirà la meva llibreta verda “alfabètica” de lectures. Bromes a part, hi veig moltes possibilitats per a integrar-lo al bloc que farem de la biblioteca d’Arbúcies: des de destacar novetats infantils -- les d’adults ja les tenim a la web estàtica --, seccions concretes, tenim un centre d’interès sobre la “Recuperació de la memòria històrica”, o elaborar mini-guies temàtiques.
Un dels problemes que he detectat al Librarything, són les edicions de llibres en català: costen de trobar i caldria entrar-les manualment. A Arbúcies la lectura és bàsicament en català. I llàstima que les mesures siguin en “inches”. Pots trobar-hi fitxes de llibres molt complertes, de gent que s’ho ha pres molt seriosament, i d’altres de més sumàries, que pots completar.
És interessant, però el fet de poder compartir lectures i “biblioteques” personals amb altra gent. El mateix programa et suggereix gent que té els mateixos gustos que tu, per tant, el que passa amb totes les eines 2.0, és fàcil trobar-hi gent amb inquietuds similars.
Només per fer-ne esment, Delicious també l’he trobat interessant, per accedir en línia a les teves webs, poder-les agrupar, etiquetar i enriquir-te incorporant les webs per on naveguen els teus companys de feina, etc... sempre més llestos que tu!. Ara seriosament, incorpores coneixement al propi i comparteixes el teu: intel•ligència global.
Pel nou bloc de la biblioteca, ens permetrà des d’oferir enllaços a catàlegs, fins a suggerir webs i blocs interessants, filtrats amb etiquetes, o webs infantils. El ventall és ampli.
Youtube: ja el coneixia, tot i que per feina no l’utilitzo professionalment de moment, si no és el cas d’algun vídeo ja fet i que vulgui compartir. Ens falten eines com ara una càmera, pels vídeos i un micròfon per l’Audacity. Activitat que no he pogut fer. Podríem parlar aquí dels drets d’autor, i encetaríem un altre tema a plantejar.
El Rollyo, motor de cerca personalitzat, tampoc el coneixia. La meva cerca era per trobar “documents editats i on els venen”. Per tant la cerca incloïa les bases de dades del MCU (ISBN), i les botigues Fnac, Abacus i Llibres.cat. Prèviament, havia provat una cerca en “llibreries de vell” per a llibres decatalogats, que vaig canviar perquè no aconseguia molts resultats.
I el mateix de sempre: compartir amb companys de professió les seves cerques interessants, i que vegin les meves, o d’altres específiques que se’ns acudeixin per aplicar al nou bloc de la biblioteca, com ara eines de referència, cerques sobre cinema etc. Existeix el cercador personalitzable de Google, que el tinc pendent de provar, i veure com funciona.
Una de les conclusions que he extret d’aquest treball és que, com a documentalistes, primer intentàvem aconseguir informació, després filtrar-la pels professionals que requerien els nostres serveis, i ara ja gestionar-la i editar-la de nou, perquè trobin el que busquen més fàcilment i ja fet. Ara, doncs, ens cal processar continguts, o almenys això explicava una companya de curs que treballa a Hewlett Packard, i que per tant, fa més de documentalista que jo.
Hem de tendir a “eliminar soroll”, ja que Internet és una gran xarxa on s’hi troba coses molt interessants o molt poc. També és important aconseguir resultats, per exemple, en les primeres posicions d’un motor de cerca, ja que la gent moltes vegades no busca més enllà: cal tenir present també alhora d’elaborar webs i blocs, que no s’hagin de fer massa “clicks” per arribar a una informació, perquè el públic ho deixa córrer i busca una altra cosa. Per tant, un motor de cerca personalitzable és una bona eina!
Facebook: (qui diu Facebook, diu Tuenti, o Twitter...) tots ja coneixíem aquesta xarxa social, i ens hi comuniquem amb amics i parents que tenim “escampats” pel món. Compartim fotos, comentaris, enllaços, vídeos. Cadascun de nosaltres és un petit mitjà d’informació i de comunicació. La reflexió seria en què l’utilitzem, en cas de ser entitat i/o empresa, com a mitjà per a publicitar-nos, donar a conèixer les nostres activitats, etc.
Darrerament, en aquestes últimes eleccions, hem vist com s’hi apuntaven polítics, com es difonia la informació abans que els mateixos mitjans professionals, per exemple la “mort de Ben Laden”, o com la gent feia concentracions massives convocades a través de les xarxes socials. Ara podem opinar en programes de ràdio i televisió, per tant, gràcies a aquestes xarxes arreu hi ha molta interactivitat, també a les biblioteques.
A Arbúcies, per exemple, vam fer un Club de lectura a través de Facebook. Plovia tant, que va ser impossible fer aquella sessió. La gent, els dies següents opinava sobre el llibre a través del Fbk. (...) i fou com una mena de joc en què es rebatien opinions i puntuacions. Sobretot a gent més gran del Club, que no participa habitualment de les xarxes, els va fer molta gràcia aquesta manera de funcionar!
Les tecnologies 2.0 posen al descobert molts aspectes fins ara no plantejats. Un és la privacitat: en principi jo trio el que vull fer públic i el que no, el que passa és que el concepte de privacitat varia d’una persona a l’altra. A aquest món hi afegim els adolescents, i amb aquests el nou moviment anomenat “sexting”; o sigui fer-se fotos “sexis” i penjar-les a la xarxa, com a fotos de perfil de Facebook, vídeo a Youtube o missatges a mòbils. Imatges que per ells no tenen importància, els poden crear un greu perjudici; per tant, cal educar-nos tots plegats en aquesta nova cultura tecnològica, com a pares i com a fills, com a societat en general per no estendre’m més.
Reprenent el fil, un altra cosa que m’ha quedat clara, és que la web estàtica, amb continguts més o menys fixes, està caient més en desús. De fet les estadístiques de la web de la pròpia biblioteca d’Arbúcies ho demostra: cada vegada hi tenim menys visites, mentre que en d’altres plataformes comunicatives com ara el Facebook, cada vegada hi tenim més amics. Aquesta eina és més dinàmica i participativa, la gent hi pot opinar, i d’aquí els anem redirigint a continguts de la web estàtica quan cal.
Penso que hem de tenir present, però, totes les eines de difusió mitjançant les quals arribem al públic: s’han d’interrelacionar, i han de funcionar totes cap al mateix objectiu, tot i que amb el pas del temps, anem veient com les eines canvien les seves competències a Internet. Allò que volíem d’una web fa uns anys, ja no és el mateix que volem ara que tenim Facebook , Twitter, etc, o un bloc. Cada eina amb les seves funcions, però totes cap al mateix objectiu: fer arribar la biblioteca i els seus serveis a usuaris que ja no cal que vinguin a visitar-nos “in situ”.
Sílvia Fontbona Soms
Juny de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada