Netvibes:
És pràctic tenir tot el que utilitzes cada dia en una mateixa pàgina. També et dóna la utilitat de guardar documents en una carpeta virtual, amb capacitat d'1GB lliure gratis crec, la qual cosa fa que et puguis connectar des de qualsevol terminal i continuar treballant amb les teves aplicacions.
Ja l'uso en la feina diària, perquè puc tenir una visió general, i al mateix temps, de tot el que segueixo: si el meu bloc s'ha actualitzat, si els meus amics han actualitzat el seu bloc, si hi ha hagut noves notícies d'Arbúcies al Punt Diari -- encara que em funciona més bé per això el Google reader, el tinc més ben configurat, amb més fonts d'informació (que bé que es deu poder incrustar al Netvibes); les meves adreces de Delicious, actualitzacions de fotografies al Flick, etc.
I en l'escriptori privat hi hagués afegit els meus mails, etc. Una bona eina!
Podria consultar configuracions públiques de la resta de gent del curs, i podria ser que algun giny m'interessés, en aquest cas, com sempre, me'l podria annexar al meu.
Les NTIC 2.0 a vegades em semblen una ONG del coneixement: gobals, compartibles, sense fronteres, amb cooperació de tots, molts gratuïts ... em pensava que ja només quedaven les biblioteques públiques amb aquest esperit!;))
En dubte sempre: la privacitat. Suposo que quan acabi el curs triaré exactament què ha de ser públic, i què ha de ser privat.
Hi ha alguns ginys de format enorme, com la calculadora... i d'altres, com el google calendar, que déu n'hi do per incrustar-lo! molt punyetero!. El fet és que també pots afegir-te ginys per a la reserva de vols, llistes de tasques, cinema, música... les possibilitats són il·limitades tant per usar-lo per feina, com per oci. Bé, si, limitat per l'espai de l'escriptori en si, perquè tendeixes a voler-ho incrustar tot i cal una certa racionalització d'allò que utilitzaràs i no.
Però m'ha agradat!
També ha estat per mi l'activitat més complexa, suposo perquè integrava totes les anteriors.
Ens trobem al fòrum!
Sílvia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada